EL BOT PALANGRER "CALA FONS II". Dins dels
diferents tipus d'embarcacions menors a les Balears destaquen: el bot, les
barques i el llaüt;
Els bots de les Balears no difereixen massa dels de la
resta de les costes mediterrànies, encara que tenen diferències particulars
entre les diferents illes i alguna que altra característica local o particular
a causa del fuster de ribera que el construïa i tipus d'activitat a realitzar.
En general tenen menor eslora que els llaüts i tenen popa
"serrada", són més quillats i són més manguts que els llaüts, solen
portar veles místiques o de "martell" i també tarquines. Alguns
porten botalons per al foque i altres botafora per a la "mitjana",
com els "bots culers".
A Menorca els bots
generalment s'aparellen amb vela "martell", foque i una vela
"mitjana" del tipus tarquina.
En el cas del "Cales Fonts", que es dedicava al
palangre porta un compartiment o viver, que era imprescindible per conservar el
peix o el marisc fresc, fins al moment de la seva venda, tenint per sota de la
línia d'aigua uns forats per on es renovava l'aigua del mar al seu interior.
RESUM DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DEL BOT PALANGRER "CALA FONS II" ELABORAT L'ANY 1996 PER VICENTE GARCIA DELGADO.
Dins dels diferents tipus d'embarcacions menors a les balears, destaca el bot palangrer, originari de Menorca i més pròpiament de la zona del port de Mahón.
L'associació Amics de la Mar Port-Maó ha recollit alguns dels darrers exemplars que existeixen guardant-los gelosament, ja que formen part del nostre patrimoni marítim.
La construcció d'aquestes embarcacions les realitzava el "Mestre d'aixa" per encàrrec, sense escriptures ni notaris, el sistema de construcció era el clàssic de quadernes amb roda, quilla i codast i de folre a tope, amb coberta correguda, igual que els llaüts mediterranis.
Construïts generalment amb marees locals i de baix cost, com el pi, l' olivera o l' alzina:
La quilla, roda i codast són d' alzina, les quadernes, els baus i les taules del folre de pi, la soleta de freixe, olivera o alzina.
La seva durada venia a ser de més de 50 anys pel que solien passar de pares a fills ja que són de robusta construcció i de llarga durada si se'ls cuida correctament.
Segons l'Arxiduc Luis Salvador, en la seva famosa obra "Die Balearen in wot und Bild" comenta que els pots pesquers més famosos són els construïts a Mahón.
L'associació Amics de la Mar Port-Maó, conserva un dels últims exemplars d'aquest tipus d'embarcació, donat gràcies a la sensibilitat del senyor Delio Preto Torres, pescador de palangre durant tota la seva vida.
L'associació vol dur a terme la restauració i recuperació de l'embarcació i dedicar-la a l'ensenyament de la navegació a vela llatina, per a això, Vicente Garcia Delgado, aixecant els plànols de formes, estudiant la seva estructura així com el seu disseny, per realitzar l'estudi vèlic adequat a les noves funcions a les quals s'ha de dedicar, però conservant la fidelitat del seu aparell d' acord amb les indicacions del senyor Delio Preto, ja que no es volia modificar el sistema d' aparell emprat des dels seus inicis.
El "Cala Fons II" té una eslora màxima de 8,72m. i una eslora entre 8,50m., la màniga és de 2,60m i el puntal de 0,80m. Tenint en compte que en origen aquesta embarcació tenia 4 quadernes menys, el que suposa que venia atenir una eslora de 7,60m. L'any 1955 data en què la va construir el pare de Delio, Francesc Preto Borràs conegut com a "Maquillo" que era pescador i "mestre d'aixa" sent ajudat per aquest, i utilitzant-la per a tota la seva vida en les tasques de pesca.
Segons ens va contar Delio, quan es va construir se li va instal·lar un motor de 10 CV i estava aparellada amb vela "martell " en el "trinquet" i vetlla "mitjana tarquina", no molt grans, ja que la seua missió era com auxiliar en cas d'avaria o per a estalviar combustible amb vents favorables.
El pal "trinquet" està situat a uns 2 m. De la roda de proa i la "mitjana" està situada totalment a popa al costat de babord.
Dimensions del pal del "Cala Fons II" són les següents: Longitud total 7,64m. Longitud útil 7,10m. , diàmetre a l'" enfonadura" 0,16m. i la "culata" de 0,12m.
L'antena empleada dependía del coeficient emprat en la vela ( 1,5 x eslora en el cas d'una sola vela llatina), donant-li una longitud una mica més gran per poder tensar la vela.
En el cas del "Cala Fons II", s'ha optat per donar-li un coeficient menor per ser una vela "martell" i per haver de repartir la superfície vèlica calculada per a l'embarcació entre la vela major i la mesana, sent el coeficient escollit l'eslora entre 1,33, donant per tant una longitud total d'antena d'11,30m.
La vela "martell" té un aparell més senzill que la vela llatina i per tant unes maniobres molt simplificades, no cal una tripulació nombrosa i per tant eren menys persones a repartir els beneficis. És considerada com una germana pobra de la vela llatina, la principal diferència de la qual és respecte al puny del car, ja que té el vèrtex truncat, de tal manera que el penol del car no arriba fins a la roda de proa, tenint per tant 4 punys: el puny del car, el de pena, el d' escota i el d' amura.
La vela "tarquina" és una vela que probablement a Menorca tingui una influència anglesa, ja que a la resta de les illes no és d'ús tan comú. És un tipus de vela molt adequat per a les rades i ports, on és necessari una gran maniobrabilitat i per tant en Mahón era molt utilitzada en els pots.
En els pots dedicats a la pesca del palangre s'utilitzava com a vela de mesana, per la qual cosa s'utilitzava un caçaescota anomenat "botafora" o " baticul" per tensar-la convenientment.
El resultat obtingut per al "Cala Fons II" amb major i mesana és el següent:
Gratil 11,15m., Baluma 11,10m., Pujamen 7,20m. I martell de 0,75m.
Superfície vela major = 41 m2. Superfície de l'espelma de mesana = 4,1 m2.
Superfície total de major i mesana 45,10m2.
Els cursos de vela llatina són sobretot un mitjà de mantenir un patrimoni viu i per tant un vehicle per transmetre la nostra pròpia cultura marítima, amb el seu llenguatge i tècniques ancestrals, tant en la construcció de les embarcacions com en les tècniques de navegació.
La seva funció ha de ser cultural i totalment lúdica i un mitjà d' atracció per a la nostra cultura i sobretot un medi per a la conservació i divulgació del nostre patrimoni marítim.
És l'hora de dur a terme una nova forma de veure aquestes embarcacions i practicar aquesta vella forma de navegar que es coneix des de fa 2000 anys i no vam descobrir res en elles que no s'hagi.
La seva velocitat, les seves dimensions i aparejos la
convertien en una embarcació valenta de senzilla de ormeig i apta per allunyar-se
de la protecció de la costa, ja que la pesca del palangre així ho exigia.
