27 Març 2021
Be
començo un nou projecte , amb aquesta ocasió es tracta novament d’un " Llaüt del
Palmar" de vela llatina, “ BARCA DE LA ALBUFERA DE VALENCIA “. Els planells son
proporcionats per mestre “ VICENTE GARCIA-DELGADO SANCHO “. Es tracta de una
embarcació de vela llatina de una eslora màxima de 10,10, manega de 2,20 i
puntal de 0,59.
PRÒLEG
Les
embarcacions albuferenques han sigut bàsicament instruments de treball per als
habitants de les poblacions riberenques del llac. La necessitat humana de
transportar d'un lloc a un altre les collites o la pesca requeria un vehicle
adaptat a l'entorn del llac i els seus múltiples canals. L'escassa profunditat
dels seus fons i la vegetació de l'entorn van determinar el disseny d'aquestes
peculiars embarcacions.
Les veles llatines
s'ajustaven també al treball diari i als vents que predominen al matí, acostant
als homes als seus talls en els camps d'arròs per a retornar-los a les seues
llars a la fi de la jornada amb les brises de llevant. L'afany de navegar
contra el vent, cenyint quan aquest no era favorable, així com l'herència
recuperada de la tradició, va determinar l'elecció de la peculiar forma
geomètrica de les veles de l'Albufera i la seua disposició longitudinal, que
permet la recepció del vent per les seues dues cares per el àmbit on estem, i
el nostre entorn. Som a L’Albufera, un llac, de poca profunditat, poc calat,
rodejat de canals, canalets i sèquies igualment de poca profunditat i estrets.
La vegetació area, era i es important, i encara que actualment a nivell de
aigua i en profunditat, se intenta recuperar esta vegetació, antiguament
l’espella dominava a tot a reu. En moltes parts de l’Albufera es circulava per
les denominades, carreres, que no eren mes que una part oberta per passar contínuament
per el mateix lloc.
Tot
això, ens du a unes tipologies de embarcacions, concretes, des de les mes
menudes, com els barquets, a les mes grans com les barques, i alguns derivats.
Totes elles tenen el fons mes o menys pla, i de poc calat, a diferencia de les
de la mar que estan en “ V” i en mes calat, per poder passar per llocs en poca
profunditat i amb vegetació. L’únic element d’equilibri es una quilla
correguda, en les barques, no en els barquets, també de poca profunditat en el
eix de la embarcació. El element motriu de totes elles, era la perxa, la corda
tirà per animals o per el home i la vela. Posteriorment es va incorporar el
motor d’explosió, a la qual cosa es tingué que fer alguna modificació en les
embarcacions per adaptar els motors. Avui en dia, esperem altres formes, com
els motors elèctrics, . . . . .
I
finalment, l’ última reflexió, seria, que les embarcacions, es dissenyaven i es
feien per un sentit concret, per un fi determinat, exemple, un barquet podia
ser mes o menys gran, si el us que tenia, era anar a llavorar o tenia que ser
de vedat, per a casar. Les barques, eren pescadores, de transport de
mercaderies, o persones, . . .
Tot
això, ens diu, que la construcció d’una embarcació venia determinada,
fonamentalment, per l’ús que anava a tindre, per que els mitjans de propulsió
eren els que eren i no havia cap alternativa.
Un
altre element a tindre en comte, es el vent. Estem rodejats de terra, però prop
de la mar, per tant, tenim uns vens determinats i predominants, molt a tindre en
comte per la tipologia de vela i les formes de navegació. Com sabeu, vela
llatina, per la facilitat de navegació en casi tot tipus de vents, i naveguem a
la bona, però també sobre l’arbre (o a la mala)
La vela llatina, era
un element motriu de la embarcació, es a dir, la embarcació tenia un fi
determinat, i la vela era un element mes per a manegar-la, avui en dia, molta
gent, està pensant i construint embarcacions, pensant soles per anar a vela,
buscant la màxima rendibilitat al vent i la navegació , entre cometes, a la
embarcació a vela. Fen-la lo mes ràpida possible, i oblidant-se de altres
coses. Buscant exclusivament la competició i arribar el primer. Aquest no es
l’esperit nostre. Volem traure el màxim de les nostres embarcacions i les
nostre veles, però mantenint les nostres tipologies, les nostres formes, els
nostres aparells i, per tant, tornem als primers paràgrafs de l’escrit,
focalitzant els nostres objectius de l’associació. Aquest pròleg esta extret
del llibre definitiu de “ LES
EMBARCACIONS TRADICIONALS AUTÒCTONAS DE VELA LLATINA D L’ALBUFERA. “,
proporcionat per la Federació Cultural i Esportiva de Vela Llatina de Valencia.
