Barca de la Albufera de Valencia

27 Març 2021 

Be començo un nou projecte , amb aquesta ocasió es tracta novament d’un " Llaüt del Palmar"  de vela llatina, “ BARCA DE LA ALBUFERA DE VALENCIA “. Els planells son proporcionats per mestre “ VICENTE GARCIA-DELGADO SANCHO “. Es tracta de una embarcació de vela llatina de una eslora màxima de 10,10, manega de 2,20 i puntal de 0,59.

PRÒLEG

Les embarcacions albuferenques han sigut bàsicament instruments de treball per als habitants de les poblacions riberenques del llac. La necessitat humana de transportar d'un lloc a un altre les collites o la pesca requeria un vehicle adaptat a l'entorn del llac i els seus múltiples canals. L'escassa profunditat dels seus fons i la vegetació de l'entorn van determinar el disseny d'aquestes peculiars embarcacions.

Les veles llatines s'ajustaven també al treball diari i als vents que predominen al matí, acostant als homes als seus talls en els camps d'arròs per a retornar-los a les seues llars a la fi de la jornada amb les brises de llevant. L'afany de navegar contra el vent, cenyint quan aquest no era favorable, així com l'herència recuperada de la tradició, va determinar l'elecció de la peculiar forma geomètrica de les veles de l'Albufera i la seua disposició longitudinal, que permet la recepció del vent per les seues dues cares per el àmbit on estem, i el nostre entorn. Som a L’Albufera, un llac, de poca profunditat, poc calat, rodejat de canals, canalets i sèquies igualment de poca profunditat i estrets. La vegetació area, era i es important, i encara que actualment a nivell de aigua i en profunditat, se intenta recuperar esta vegetació, antiguament l’espella dominava a tot a reu. En moltes parts de l’Albufera es circulava per les denominades, carreres, que no eren mes que una part oberta per passar contínuament per el mateix lloc.

Tot això, ens du a unes tipologies de embarcacions, concretes, des de les mes menudes, com els barquets, a les mes grans com les barques, i alguns derivats. Totes elles tenen el fons mes o menys pla, i de poc calat, a diferencia de les de la mar que estan en “ V” i en mes calat, per poder passar per llocs en poca profunditat i amb vegetació. L’únic element d’equilibri es una quilla correguda, en les barques, no en els barquets, també de poca profunditat en el eix de la embarcació. El element motriu de totes elles, era la perxa, la corda tirà per animals o per el home i la vela. Posteriorment es va incorporar el motor d’explosió, a la qual cosa es tingué que fer alguna modificació en les embarcacions per adaptar els motors. Avui en dia, esperem altres formes, com els motors elèctrics, . . . . .

I finalment, l’ última reflexió, seria, que les embarcacions, es dissenyaven i es feien per un sentit concret, per un fi determinat, exemple, un barquet podia ser mes o menys gran, si el us que tenia, era anar a llavorar o tenia que ser de vedat, per a casar. Les barques, eren pescadores, de transport de mercaderies, o persones, . . .

Tot això, ens diu, que la construcció d’una embarcació venia determinada, fonamentalment, per l’ús que anava a tindre, per que els mitjans de propulsió eren els que eren i no havia cap alternativa.

Un altre element a tindre en comte, es el vent. Estem rodejats de terra, però prop de la mar, per tant, tenim uns vens determinats i predominants, molt a tindre en comte per la tipologia de vela i les formes de navegació. Com sabeu, vela llatina, per la facilitat de navegació en casi tot tipus de vents, i naveguem a la bona, però també sobre l’arbre (o a la mala)

La vela llatina, era un element motriu de la embarcació, es a dir, la embarcació tenia un fi determinat, i la vela era un element mes per a manegar-la, avui en dia, molta gent, està pensant i construint embarcacions, pensant soles per anar a vela, buscant la màxima rendibilitat al vent i la navegació , entre cometes, a la embarcació a vela. Fen-la lo mes ràpida possible, i oblidant-se de altres coses. Buscant exclusivament la competició i arribar el primer. Aquest no es l’esperit nostre. Volem traure el màxim de les nostres embarcacions i les nostre veles, però mantenint les nostres tipologies, les nostres formes, els nostres aparells i, per tant, tornem als primers paràgrafs de l’escrit, focalitzant els nostres objectius de l’associació. Aquest pròleg esta extret del llibre definitiu de  “ LES EMBARCACIONS TRADICIONALS AUTÒCTONAS DE VELA LLATINA D L’ALBUFERA. “, proporcionat per la Federació Cultural i Esportiva de Vela Llatina de Valencia.